2. No tenim clar que totes les cèl·lules tinguin la mateixa forma. Serieu capaços de trobar tres fotos de cèl·lules amb formes diferents i enganxar-les, això sí, explicant on estan situades i quina funció fan?
3 formes tipus de cèl·lules
cèl·lula muscular
Cèl·lula de la pell
Cèl·lula del cervell
3-I la mida? Totes són iguals? Quines mides tenen? Poseu-ne algun
exemples.
La forma de las células es muy variada: cilíndrica, esférica, estrellada, de discs, etc. Sempre tenen volum, sols unes poques són planes. En el eser humà es creu que hi ha més de 100 bilions de cèl·lules. Totes tenen la mateixa forma. Es calcula que existeixen 250 tipos de cèl·lules diferents en el cos humà. La mida de les cèl·lules es molt variable; un bacteri pot medir 1-2 micras de logitut, mesntres que una cél·lula nerviosa de balena mida varis metres.
4.Es
poden veure a simple vista, a ull nu? O potser es necessita un
aparell? Com es diu aquest aparell? Us agrairíem molt un retrat on
es vegin les parts principals.
No es poden veure a simple vista. Es necessita un microscopi.
6.Les cèl·lules tenen dues maneres molt diferents d’alimentar-se. Ens podríeu dir quines són i quin tipus de cèl·lula ho fa?
Totes les cèl·lules s'alimenten de les substancies que prenen a traves de la membrana.
7-Qui té les cèl·lules més grans un elefant o una papallona? Per què?
Totes les cèl·lules s'alimenten de les substancies que prenen a traves de la membrana.
7-Qui té les cèl·lules més grans un elefant o una papallona? Per què?
Podria semblar lògic pensar que les cèl · lules dels ratolins són més petites, mentre que les cèl · lules de l'elefant serien en conseqüència gegantines. Però això no és així. Les cèl · lules de l'elefant i del ratolí són aproximadament de la mateixa mida, tot i que l'elefant és milers de vegades més gran que el ratolí.
La cèl · lula està constantment intercanviant substàncies químiques amb el seu medi ambient. Aquest intercanvi de matèria primera i de deixalles passa a través de la superfície externa de la cèl · lula. A mesura que la cèl · lula es fa més gran, la seva àrea de superfície, on s'intercanvien els materials, creix amb més lentitud amb relació al seu volum, és a dir la part interna on la cèl · lula utilitza les substàncies químiques. A mesura que la cèl · lula creix, la superfície s'allunya més de les àrees internes que necessiten les substàncies, i els pren més temps perquè arribin fins on se'ls necessita.
Això vol dir que la mida de la cèl · lula està limitat per la seva funció metabòlica, i les cèl · lules d'un ratolí i les d'un elefant són més o menys de la mateixa mida perquè l'intercanvi eficient de substàncies amb el medi ambient són els factors que determinen la mida òptima. En cert moment la cèl · lula en creixement arriba al límit superior d'aquesta mida òptim.
8- I això dels cromosomes i l'ADN, que estan dins de la cèl·lula, per a què serveix?
En biologia, s'anomena cromosoma "cos" o "element") cadascun dels petits cossos en forma de bastonets què s'organitzen a la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars (mitosi i meiosi). La cromatina és un material microscòpic que porta la informació genètica dels organismes eucariotes i està composta d' ADN associat a proteïnes especials anomenades histones. Aquest material es troba al nucli de les cèl·lules eucariotes i té l'aspecte d'un embull de fils prims. Quan el nucli cel·lular comença el procés de divisió (cariocinesi), aquest embull de fils inicia un fenomen de condensació progressiu que finalitza en la formació d'entitats diferenciades i independents, els cromosomes. Per tant, cromatina i cromosoma són dos aspectes morfològicament diferents d'una mateixa entitat cel·lular.
9- Les
cèl·lules animals i les vegetals tenen moltes diferències? Ens han
dit que no gaires.
Les cèl·lules animals tenen: citoplasma, nucli, membrana, òrgans
Les cèl·lules vegetals tenen: clorofil·la, citoplasma, nucli, membrana, òrgans especials, paret cèl·lular.
